Jean-Paul Laurens

Jean-Paul Laurens

Biografia
Naixement	28 març 1838 Forcasvals (França)
Mort	23 març 1921 (82 anys) 14è districte de París (França)
Formació	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	França
Ocupació	pintor, il·lustrador, escultor, professor
Ocupador	École des Beaux-Arts
Membre de	Royal Academy of Arts (membre honorari)
Gènere	Pintura d'història
Moviment	Academicisme
Professors	Léon Cogniet i Alexandre Bida
Alumnes	Edmund Dulac, Henri Jean Guillaume Martin, Amélie Beaury-Saurel, Henry Moret, José Mange, John Recknagel, Augusta Dohlmann, Jean Alex Steriadi, Jean Souverbie, Jean-Pierre Laurens, Thomas Hart Benton, Paul Albert Laurens, Albert Fourié, Morie Ogiwara, Bernard Karfiol, Nicolae Brana (en) , Raymond Allègre, Arturo Michelena, Angèle Delasalle, Camille Berlin (en) , Henri Van Muyden i Victor Marec
Obra
Obres destacables (1863) The Suicide of Cato the Younger (en) (1864) The Death of Tiberius (en) (1875) The Excommunication of Robert the Pious (en) (1893) Saint John Chrysostom and the Empress Eudoxia (en) (1896) The hostages (en)
Fills	Jean-Pierre Laurens, Paul Albert Laurens

Jean-Paul Laurens (28 de març de 1838 – 23 de març de 1921) va ser un pintor i escultor francès i un dels darrers exponents importants de l'estil Acadèmic francès.

Laurens va néixer a Fourquevaux i va ser alumne de Léon Cogniet i Alexandre Bida. Fortament anticlerical i republicà, la seva obra va treballar sovint temes històrics i religiosos, a través dels quals pretenia transmetre un missatge d'oposició a l'opressió monàrquica i clerical. La seva erudició i domini tècnic foren molt admirats en la seva època però, en els anys posteriors, la seva tècnica altament realista, unida a una posada en escena teatral, va arribar a ser considerada per alguns historiadors de l'art com a massa didàctica. Més recentment, però, la seva obra ha estat revalorada com una important i original renovació de la pintura d'història, un gènere que va estar en decadència durant la vida de Lauren.

Laurens va rebre l'encàrrec de pintar nombroses obres públiques per la Tercera República francesa, entre les quals hi havia la volta d'acer de l'Ajuntament de París, la monumental sèrie sobre la vida de santa Genoveva a l'absis del Panteó de París, el sostre decorat del Teatre Odéon i la sala de ciutadans distingits al capitol de Tolosa. També va fer les il·lustracions per a les Récits des temps mérovingiens d'August Thierry.

Va ser un professor molt respectat a l'Académie Julian de París i va exercir també a l'École nationale supérieure des Beaux-Arts de la mateixa ciutat, on va ensenyar a André Dunoyer de Segonzac i George Barbier. Va morir a París als 82 anys. Dos dels seus fills, Paul Albert Laurens (1870–1934) i Jean-Pierre Laurens (1875–1932), es van convertir en pintors i professors a l'Académie Julian.